i Josep Maria Capdevila i Balanzó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Josep Maria Capdevila i Balanzó

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Crític literari, assagista i traductor.
Olot, Garrotxa, 1892 — Banyoles, Pla de l’Estany, 1972

Vida i obra

Llicenciat en dret, el 1916 assistí al Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors, el qual el feu entrar en els cercles culturals i periodístics barcelonins. Membre del Con-sell de Pedagogia de la Mancomunitat, exercí la docència en diversos centres, com les Escoles d’Arts i Oficis. Col·laborà a La Publicitat, La Veu de Catalunya, Quaderns de Poesia, “El Fígaro” (Madrid), “Mirador”, La Nova Revista i Revista de Catalunya, i dirigí “La Paraula Cristiana” des del 1925 fins al 1934. El 1929 fundà el diari catòlic “El Matí”, del qual fou director finsel 1934, any en què fou un dels fundadors del Taller-Escola d’Art de Tarragona. Ben aviat excel·lí com a crític literari, sobretot de poesia: publicà el recull d’articles Poetes i crítics (1925), en què aborda l’obra de Verdaguer, Maragall, Costa i Llobera, Alcover, Carner i Sagarra, entre d’altres, i dels crítics Joubert i De Sanctis. El 1926 publicà l’antologia Les cent millors poesies de la llengua catalana, concebuda amb criteris estètics (reeditada el 1931), i el 1932, Amics i terra amiga, una compilació de reflexions sobre paisatge i pintura catalana. Durant la Guerra Civil, desplegà múltiples activitats al si de la Institució de les Lletres Catalanes, d’entre les quals destaca la creació dels arxius literaris. Exiliat el 1939, s’instal·là a Colòmbia, on fou professor de literatura i filosofia a la universitat de Popayán i en altres centres docents. El 1945 participà en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Bogotà. El 1957 prologà les Obres completes de Frederic Mistral. El 1960 publicà la correspondència amb Maurici Serrahima (En el llindar de la filosofia) i el 1961, un article sobre Maragall a Serra d’Or que és un bon exemple de la recuperació aquells anys del vessant més catòlic del modernisme. El 1965 publicà Estudis i lectures, recull d’articles apareguts els anys trenta sobre autors catalans, i l’assaig Eugeni d’Ors, etapa barcelonina, en què analitza críticament l’evolució del pensament orsià. El mateix any tornà de l’exili i s’instal·là a Banyoles. En Del retorn a casa (1971) aplegà articles publicats a Serra d’Or, “Canigó”, “Gorg”, “Lluc” i “Presència”, i a altres publicacions eclesiàstiques. Pòstumament aparegué encara Els principis de la civilització i altres escrits (1992). D’una profunda formació filosòfica i amb clars referents tant d’ascendència orsiana com catòlica, es mostrà molt preocupat per l’estil i el coneixement de la tradició literària catalana. Tingué una gran influència en el moviment de renovació cristiana.

Bibliografia

  1. Carreres i Pera, J. (2003)
  2. Castellanos, J. (1992)
  3. Giró i París, J. (1992), p. 9-35
  4. Giró i París, J. (1993)
  5. Molas Batllori, J. (1975), p. 83-89
  6. Serrahima, M. (1974).
Vegeu bibliografia

Llegir més...