OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Lluís Capdevila i Vilallonga

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·lista, narrador, autor teatral, assagista i memorialista.
Barcelona, Barcelonès, 1893 — Andorra la Vella, 1980

Vida i obra

Feu el debut literari com a poeta. De jove residí a París, on gaudí de la bohèmia rosa, però la fallida familiar el retornà a Barcelona. Col·laborà en plataformes com “Bohemia” i “Arte & Sport”, i entrà en contacte amb diverses penyes bohèmies, com la del Bar del Centro. Esdevingué una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina. Fou un dels fundadors del periòdic “Los Miserables”. A mitjan anys vint dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, i al començament dels trenta, “La Humanitat”, diari en el qual mantingué una intensa activitat periodística amb la publicació d’articles compromesos amb la República. Milità a Esquerra Republicana de Catalunya. Amb l’esclat de la guerra civil anà al front d’Aragó, d’on enviava cròniques de guerra per a “La Humanitatp, aplegades després en el volum Diari de guerra (1937). Es feu càrrec de la Comissaria de Premsa i Propaganda. Col·laborà amb contes de tema bèl·lic a “Amic” i “Meridià”. Al febrer del 1939 s’exilià a França. A Tolosa de Llenguadoc dirigí el setmanari El Poble Català (1944-46). El 1950 accedí com a lector a la Facultat de Lletres de la universitat de Poitiers, en la qual vint anys després creà una aula de llengua i literatura catalanes. El 1973 s’instal·là a Andorra. La seva producció teatral sobrepassa la trentena de títols, tots anteriors al 1939. Estrenà un bon nombre d’obres dramàtiques, moltes al Paral·lel barceloní, com L’auca de la cupletista (1919), Les flors de la guillotina (1925), Catorze d’abril, claror d’alba (1935) i Nadal en temps de guerra (1938). També conreà l’opereta vienesa, gènere amb el qual aconseguí l’èxit popular i econòmic durant els anys vint. En col·laboració amb Víctor Móra escriví Cançó d’amor i de guerra (1926), musicada per Rafael Martínez i Valls, la seva obra més popular. Entre el 1916 i el 1927 publicà un mínim de tretze volums de proses, tant en català com en castellà, en col·leccions populars com “La Novel·la Catalana”, “La Novel·la Nova”, “La Novel·la d’Ara”, “Els Contistes Catalans” i “La Novel·la Nostra”, entre d’altres. És autor de novel·les com La balada de les set germanes (1912), La Glòria de Joan Ramon (1932) i Memòries d’un llit de matrimoni (1926), per la qual fou processat. Escriví també una biografia (Beethoven, 1964), dos llibres de viatges (Llibre d’Andorra, 1958; El somriure de Viena, 1972) i dos volums de memòries (Història de la meva vida i els meus fantasmes. L’alba dels primers camins, 1968; De la Rambla a la presó, 1975).

Bibliografia

  1. Arévalo i Cortès, J. (1995)
  2. Arévalo i Cortès, J. (1998), p. 527-537
  3. Arévalo i Cortès, J. (2000)
  4. Arévalo i Cortès, J. (2002)
  5. Foguet i Boreu, F. (1998).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JFP

Llegir més...