Col·laborà a La Veu del Montserrat (1886-91) i molt especialment, amb llegendes, tradicions i narracions costumistes, a La Renaixença (1883-84 i 1889-97). Publicà també novel·letes històriques (Judit de Welp, 1892) i sobretot de costums, reflex d’una visió social conservadora (Catalina, 1892 i 1896; El senyor Lluch,1893; La tertúlia de la senyora Pepa,1899; Una dona com no n’hi ha gaires, 1900, entre d’altres). Publicà en castellà teatre històric (La cuadra de Malvehí, o El orgullo de un nombre, 1897), narracions religioses i populars a El Correo Catalán (1882-84) i diversos volums de narracions històriques i llegendàries, entre els quals cal esmentar Ormesinda. Episodio de la historia de Cataluña (1876).