Josep Carbonell i Gener

(Sitges, Garraf, 1897 — Sitges, Garraf, 1979)

Assagista.

Vida i obra

Fill d’un terratinent que feu fortuna comerciant amb els països americans. Des de molt jove mostrà un especial interès per afers artístics, col·laborà en les publicacions de joves universitaris com “El Camí” (1918), i posteriorment a La Revista. A Sitges creà diverses publicacions, entre les quals destaquen: “Terramar” (1919-20), “Monitor” (1921-23) i “L’Amic de les Arts” (1926-29). Les dues darreres, dirigides per ell mateix, foren publicacions fonamentals quant a la irrupció i la difusió de les avantguardes a Catalunya, i per a les quals Carbonell tingué la col·laboració del seu amic J.V. Foix, amb qui també escriví Revolució catalanista (1934). Una bona part dels seus assaigs foren dedicats a teoritzar sobre el catalanisme i la necessitat d’expansió i difusió del fet nacional català, seguint la petjada d’Estelrich i Cambó. També col·laborà a La Publicitat i “El Eco de Sitges”. Intervingué en la revista “Oc” (1928-34), en les edicions del mateix nom (Tolosa-Barcelona) i col·laborà amb Ismael Girard en la Societat d’Estudis Occitans (1928), després reconvertida en Institut. Edità la Gramatica Occitana de Loïs Alibert (1935). Fruit de l’interès per temes occitans és l’assaig Per la nostra expansió cultural al migdia gàl·lic (1928). A més, és autor de nombrosos estudis d’història local, entre els quals sobresurten Don Josep Bonaventura Falç i el context històric de la seva època (1977), Esquema històric dels sis anys napoleònics a Sitges (1980) i Les Índies, horitzó nou. Sitges i la carrera d’Amèrica (1984).

Bibliografia
  1. Coll i Mirabent, I. (1988), p. 27-31
  2. Domènech, J. de D. (1990)
  3. Panyella i Balcells, V. (1979)
  4. Panyella i Balcells, V. (20001)
  5. Panyella, V.; Miret, X. i Coll, I. (1997)
  6. Pi de Cabanyes, O. (1977).
Vegeu bibliografia