OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Carles Cardó i Sanjuan

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Assagista i poeta.
Valls, Alt Camp, 1884 — Barcelona, Barcelonès, 1958

Vida i obra

Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908 a Valls. El 1910 es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs. Exercí de professor al seminari de Tarragona i fou canonge de la catedral de Barcelona. De jove col·laborà al diari tarragoní “La Cruz” (1910-17) i al setmanari vallenc “Pàtria” (1912-25). Des d’una òptica eminentment conservadora, impulsà una certa renovació de la vida eclesiàstica i es preocupà de posar al dia les relacions entre catalanisme i cristianisme. Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de la doctrina de Balmes i de Torras i Bages, excel·lí com a pensador i periodista, sobretot a través de la revista “La Paraula Cristiana” (1925-36), que fundà i dirigí, a través de la qual exercí una notable influència en els sectors més avançats de la intel·lectualitat catòlica de l’època. Paral·lelament dirigí també la publicació “El Bon Pastor” (1927-36), amb la qual impulsà la renovació d’alguns aspectes pastorals i litúrgics. Col·laborà a La Veu de Catalunya (1929-36), als inicis d’“El Matí” (1929-31) i, escadusserament, a La Publicitat, “Vida Cristiana”, “Quaderns d’Estudi” i “Claror”. Usà algun cop els pseudònims Levissimus, R. Vespella i J. Torelló. Per a la Fundació Bíblica Catalana, traduí el Gènesi, l’Èxode (1928), els Actes dels apòstols (1929), les Lletres de sant Pau (1932) i els Salms (1948), aquests amb extraordinària recreació poètica, i tota l’obra filosòfica de Sèneca (1924-59) per a la Fundació Bernat Metge. Entre els seus reculls d’assaigs i articles de caràcter filosòfic destaquen El diàleg interior (1934) i La nit transparent (1935). El 1936 es traslladà a Itàlia, i després a Suïssa. A l’exili, es mostrà crític amb les posicions oficials de l’Església espanyola i col·laborà a “Quaderns” de Perpinyà i a Revista de Catalunya de París. També publicà l’assaig Histoire spirituelle des Espagnes (1946), reeditada el 1977 amb el títol Les dues tradicions, i els poemes El càntic nou (1951), en els quals, a partir de l’estructura pròpia dels salms, recull una bona part de l’experiència viscuda a l’exili i fa una defensa de la poesia mística. Tornà a Barcelona el 1954, on publicà l’estudi cristològic Emmanuel (1955) i els reculls L’Evangeli d’avui (1954) i La moral de la derrota i altres assaigs (1959), alguns textos del qual havien aparegut ja el 1936. L’any 1994 li fou publicat “El gran refús”, vuitè capítol de Les dues tradicions,inèdit fins aleshores i en el qual culpabilitza l’actitud de l’Església espanyola en el desencadenant de la guerra civil. També és autor de l’assaig polític Meditació catalana (1953), que circulà per Catalunya en forma ciclostilada.

Bibliografia

  1. Colomer, J.M. (1982)
  2. Diversos autors (19843)
  3. Giró i París, J. (2001)
  4. Manent, A. (19931), p. 53-64.
Vegeu bibliografia

Llegir més...