Vida i obra
Es doctorà en filosofia i en teologia al col·legi barceloní de Cordelles, i el 1742 ingressàal convent premostratenc de Bellpuig de les Avellanes, d’on fou abat (1754-57 i 1766-69). S’integrà a l’Acadèmia de Bones Lletres (1750) i es relacio-nà amb notables erudits, com ara Enríquez Flórez, a qui ajudà en la redacció dels capítols relatius a les diòcesis de Vic i de Barcelona de l’obra España Sagrada, Gregori Maians, Josep Finestres i Joaquim Llorenç Villanueva. Fou el mestre dels historiadors, del mateix convent de les Avellanes, Jaume Pasqual i Josep Martí. Investigador incansable, recorregué un gran nombre d’arxius, dels quals copià o extractà milers de documents. Aquestaintensa labor arxivística feu possibles les obres històriques de Capmany i de Bofarull. Les seves recerques el dugueren a refutar fets miraculosos atribuïts a santa Eulàlia; això motivà una campanya de descrèdit en contra seu (1780-82), i el capítol barceloní, indisposat amb ell, li tancà l’accés a l’arxiu de la catedral. El bisbe de Barcelona, Gabino Valladares, li encarregà aleshores l’ordenació de l’arxiu episcopal, on treballà els darrers anys de la seva vida. Malgrat l’enorme treball que desplegà, poques obres n’han estat publicades. En l’àmbit historicoliterari, destaca un inventari dels còdexs de la catedral de Barcelona i un complement d’escriptors catalans per a afegir a la Biblio-theca Hispana de Nicolás Antonio, que es conserva manuscrit (ms. 13464 BNM).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Alòs, R. d’ (1917-1919)
- Corredera, E. (1971)
- Mercader, J. (1979), p. 5-21.