Vida i obra
Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmide (1974).
La seva poesia primera, Poemes (1970) i Tribu (1973), té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable (1975), Les gestes essencials (1979) i Nívia (1981). Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà plasticitat en els llibres Colors-allaus de llum (1985), Tamariu (1986) i Cementiri de déus (1987), en col·laboració amb el pintor Fidel Bofill. També publicà els poemaris Tremp d’or (1991), En llista d’espera (1998, premi Rosa Leveroni 1997), l’estudi sobre poesia Teoria de l’acoblament aplicada a setze poemes catalans (1994) i una Antologia poètica de Jacint Verdaguer (2002). El 1991 fou proclamat mestre en gai saber amb l’obra Ausa, la dels turons.
També conreà la pintura i feu alguna exposició, la darrera de les quals (2023) mostrava una sèrie d’obres sobre el seu últim poemari, Aiguaneix (2020).
Bibliografia
- Broch, À. (2007): Sobre poesia catalana. Barcelona, Proa, p. 107-108.