OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Francesc Carreras i Candi

Literatura catalana
literatura lit
Historiador.
Barcelona, Barcelonès, 1862 — Barcelona, Barcelonès, 1937

Es llicencià en dret a Barcelona (1882). Fou president de la Joventut Conservadora (1890) i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1891-1922), des d’on impulsà la publicació de documents inèdits de l’Arxiu Municipal. Fou professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans (1903-05) i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, intervingué en els tres primers congressos d’història de la corona d’Aragó i publicà un gran nombre de monografies i articles, erudits o divulgatius, a redós de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou president (1918-31; 1934-37), al “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya” i en altres revistes i periòdics, com “Revista Mercedaria” (1918), que dirigí, “Las Noticias” (1919-30) i La Vanguardia (1930-35), sobre temes com els castells catalans i la vida cavalleresca, les ordinacions urbanes de bon govern, els jueus, la inquisició, el notariat i la numismàtica, i, en el camp de la filologia, sobre l’iberisme i la toponímia. Col·laborà amb un breu pròleg en la Història de Catalunya publicada dins la sèrie “La Novel·la Històrica” (1917), on defensà l’origen ibèric de la llengua catalana. Cal destacar La ciutat de Barcelona (1916), la primera història de la formació urbana de la ciutat, redactada directament sobre fons documentals, el volum més notable de la Geografia general de Catalunya (~ 1908-18), dirigida per ell. Publicà unes Narraciones montserratinas (1911), recull de relats històrics i llegendaris, rondalles i articles dispersos, tots, llevat d’un en portuguès, en llengua catalana, malgrat el títol.

Llegir més...