Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís

(País Valencià, segle XV)

Escriptor.

Vida i obra

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís. És autor d’una breu obra al·legòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor, escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496. Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval: l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor. Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco. La Raó, però, li parla contra Cupido, i l’autor contempla, a la glòria, la Mare de Déu, les virtuts i un seguici de dames virtuoses. Alguns aspectes d’aquesta obra reapareixen, en un estil molt diferent, en una altra seva obra escrita en vint-i-nou estrofes en castellà, publicada al Cancionero general (1511) d’Hernando del Castillo, en què també són incloses unes altres quatre poesies castellanes seves.

Bibliografia
  1. Reyes Tudela, J.E. (1987)
  2. Riquer, M. de (1962)
  3. Rodríguez Risquete, F.J. (2001).
Vegeu bibliografia