Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles del Tec. Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se (1908). Des del 1895 col·laborà a “La Croix des Pyrénées Orientales” amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis. Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs. Aquestes narracions, de caràcter popular i majoritàriament de tema religiós, s’editaren en volum el 1907 a Perpinyà. A Barcelona foren publicades el 1914 i posteriorment se’n feren diverses reedicions. Col·laborà amb alguns poemes a “Ofrena” i fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1916). També adaptà en vers les Faules de La Fontaine (1927, 1930 i 1931) i publicà Monòlegs vallespirencs (1928), Llevants de taula (1930), Contes vallespirencs del temps de les encantades (1931) i Camí fent (1932), entre altres obres.