Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954. Col·laborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra col·lectiva en sis volums Els castells catalans (1966). Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom. Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer. Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i del Centre d’Estudis Colombins (1989), en la fundació del qual participà, publicà gairebé tota la seva obra a l’editorial del seu sogre, Rafael Dalmau i Ferreres. Estigué casat amb l’editora Maria Carme Dalmau.
També publicà Invitació a l’Alguer actual (1957), Quatre germans Colom, el 1462 (1976), Llegendes cavalleresques de Catalunya (1986), La plaga de la llagosta a Catalunya (1686-88) (1987), De cara a la Mediterrània. Les torres del litoral català (1987), ¿Els primers missioners d’Amèrica foren catalans? (1988), El dia que Barcelona va morir (1988), El Virrei Comte de Santa Coloma (1988), Comentaris a castells catalans (1990), Un corsari anomenat Colom (1991), Històries d’en Jaume, rei conqueridor (Contalles d’un sobirà que amplià el món català) (1999), Càtars i catarisme a Catalunya (2001) i Ferran el Catòlic, vidu i “catalanote” (2003). Dirigí el llibre col·lectiu Colom i el món català (1993).
El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2000 el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Jaume I.