Professà a l’orde dels mínims el 1801. Destinat a la província eclesiàstica de València el 1817, se secularitzà el 1820 i sembla que visqué a Amèrica fins el 1833. S’interessà per la música i per la poesia (se’n conserva un poema llarg sobre el joc, escrit només amb monosíl·labs), presentà a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca una Gramática de la lengua mallorquina, avui perduda, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina (1812). Participà en la intensa activitat teatral mallorquina del seu temps amb obres dramàtiques originals i amb traduccions de Molière (Es metge a garrotades i Estàtua fingida) i Bretón de los Herreros (Me’n vaig a Madrid), avui perdudes, i amb la comèdia en dos actes i en vers Divorci per força (1837), la qual, inspirada en models costumistes moralitzants, es distancia de l’entremès tradicional i es pot considerar innovadora per la inclusió d’escenaris i personatges de la noblesa.