Estudià dret. Residí a Madrid des de la dècada del 1780 fins a l’inici del s. XIX, on publicà una sèrie de traduccions i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1787-91), que difongueren les idees de l’il-luminisme. El 1807 fou nomenat cronista de Palma. El 1808 jurà la constitució de Bonaparte en nom de Mallorca, fou secretari d’estat i ministre de l’Interior de Josep I i s’exilià fins el 1814. Tota la seva obra és en castellà i està composta per nombroses traduccions (Brisson, Young, Fénelon i Addison), escrits de tipus històric, com uns Apuntes para formar una historia crítica del reino de Mallorca, i obres apologètiques. És coneguda la seva enemistat literària amb Leandro Fernández de Moratín.