Tipògraf de professió i militant anarquista de conviccions catalanistes. De formació autodidàctica, exercí una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer. Fundà i dirigí La Compañía Libre de Declamación, el Centre Fraternal de Cultura i també l’Agrupació Avenir, que editava el periòdic “Avenir” (1905), i les Vetllades Avenir (1902-05), on estrenà diverses obres —sovint traduïdes per ell mateix— d’autors com Mirbeau i Hervieu i donà a conèixer Brieux, Hauptmann, Donnay i l’Ibsen més revolucionari. Treballà a la impremta llibreria de L’Avenç, cosa que el posà en contacte amb el modernisme. Escriví les obres Els artistes de la vida (1898), Dolora (1904) i El Morenet (1906), les dues primeres de propaganda clarament anarquista. En elles l’home ideal arriba a la plenitud gràcies a la fraternitat i la llibertat i és capaç de lluitar contra la societat burgesa corrompuda. El Morenet és la més realista i la més ben construïda. Hi fa un retrat de l’ambient dels baixos fons de Barcelona i té menys condicionants ideològics. Altres creacions seves són la recopilació La vida gloriosa (1933), el llibre de poemes Anarquines (1908) i conferències com El teatro y el arte dramático de nuestro tiempo (1904) i Irradiacions (1910), un tractat sobre bellesa i moral. Organitzà l’Homenatge dels catalans a Enric Ibsen (1906) i deixà sense acabar les memòries La vida que jo he viscut. El seu llegat es conserva a la Biblioteca de Catalunya.