Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona i fou deixeble d’Eugeni d’Ors als Estudis Universitaris Catalans. Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín, Munic, Londres i Madrid. El 1925 es llicencià en dret a Barcelona. Milità a Acció Catalana. Fou nomenat cap d’estadística municipal (1924), càrrec que la dictadura del general Primo de Rivera li impedí d’ocupar, i exercí de professor auxiliar a la Universitat de Barcelona. La premsa li serví de mitjà per a introduir a Catalunya corrents i pensadors europeus que havia conegut en els viatges que feu com a periodista per Itàlia, Àustria, Alemanya, Polònia i Anglaterra. Escriví centenars d’articles sobre filosofia, economia, política i crítica literària a “Quaderns d’Estudi”, La Revista, Revista de Catalunya i La Publicitat (1920-26), entre d’altres. Com a hel·lenista, traduí tres volums dels Diàlegs de Plató per a la Fundació Bernat Metge (1924-26). Tot i l’interès inicial pels racionalistes alemanys i pels neopositivistes anglesos, tendí cada vegada més cap a l’estètica i l’humanisme idealistes. Morí prematurament i, pòstumament, en foren publicats els reculls d’articles Primers assaigs (1933) i La història a l’inrevés (1968). En memòria seva, el 1928 s’instituí el premi Crexells de novel·la catalana, el més important de la dècada de 1930. Molt posteriorment s’ha publicat la seva Obra Completa en quatre volums (1996-2000).