Religiós franciscà d’ideologia absolutista, lluità contra la política liberal, especialment a través d’escrits: Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles (1811), Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz (1813), i el Diccionario crítico-serio (1813), en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo. El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després. En aquest període publicà, amb el pseudònim d’El Filósofo Arrinconado, una col·lecció de Cartas (1822-23) en defensa de la potestat eclesiàstica, dels ordes regulars, etc. Escriví, a més, Los franciscanos de Cataluña (1833), interessant història de l’orde del 1808 al 1828.