i Guillem Díaz-Plaja i Contestí | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Guillem Díaz-Plaja i Contestí

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Historiador de la literatura, crític literari, assagista, prosista i poeta.
Manresa, Bages, 1909 — Barcelona, Barcelonès, 1984

Vida i obra

Llicenciat en dret, doctor en lletres i catedràtic de llengua i literatura, fou membre de la Real Academia Española de la Lengua i director de l’Instituto Nacional del Libro i de l’Institut del Teatre de Barcelona. Integrat inicialment en el moviment avantguardista català, col·laborà a la revista “Hèlix”, en la redacció de “Fulls grocs” (1929), i publicà l’assaig L’avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica (1932). Els articles de joventut, els recollí el 1974 a Primers assaigs, primers viatges. 1929-1935. Col·laborador de publicacions com El Sol, “Mirador”, “Azor” i “Cruz y Raya”, la seva bibliografia, majoritàriament en castellà, sobrepassa el centenar de títols, amb estudis sobre la Generació del 1898, el Novecentismo, el modernisme, el barroc, Valle-Inclán, Eugeni d’Ors i Federico García Lorca, entre d’altres. Amb una vintena de títols en català, cultivà la prosa —Papers d’identitat (1959), Les petites històries (1969)—, l’assaig —De literatura catalana (1956), Viatge a l’Atlàntida i retorn a Ítaca (1962), La defenestració de Xènius (1967)— i la poesia, recollida el 1965 al volum Les claus.

Bibliografia

  1. Cruset, J. (1970)
  2. Mainer, J.-C. (2003), vol. I, p. 611-628
  3. Rubió i Balaguer, J. (1991), p. 215-224.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
OGB

Llegir més...