Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” (Arenys de Mar 1907). Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic (1908) i la rondalla L’amor sempre triomfa (1915). També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor. El seu primer llibre de poemes, Aures de llevant (1915), seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com A una brodadora. Col·laborà a La Veu de Catalunya i dirigí la revista “Bella Terra” (1923-27), nom pres d’un llibre de Carner. Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador (1924), i la reprengué amb les narracions de Claror d’Assís (1962). El 1968 publicà Versos en el record. Utilitzà els pseudònims Blai i Kronorrim.