OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Nicolau Eimeric

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Escripturista, biògraf i canonista.
Girona, Gironès, 1320 — Girona, Gironès, 1399

Vida i obra

Ingressà (1334) al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner (de qui escriví una biografia, publicada per Diago el 1599). Nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa (1356), afrontà obertament els lul·listes, actitud que li valgué l’exili per Pere III de Catalunya-Aragó. Es retirà a Avinyó al servei dels papesCliment VII i Benet XIII, i esdevingué el teòleg oficial de la cúria i defensor de la concepció teocràtica del poder eclesiàstic, tan cara als pontífexsavinyonesos. Atacà amb energia astròlegs, nigromàntics i alquimistes, com també els joaquimistes i espirituals. De retorn a Catalunya, s’enfrontà de nou als lul·listes, sobretot arran del seu famós tractat Directorium inquisitorum (escrit a Avinyó el 1376 i editat cinc vegades al s. XVI), exposició estructurada de la doctrina i del procediment de l’ofici inquisitorial, al qual inclogué un índex de vint obres de RamonLlull, denunciades per ell com a herètiques i contra les quals aconseguí una butlla condemnatòria, considerada pels lul·listes com a falsa. El 1388 deixà de ser inquisidor general del Regne de València. Expulsat de nou per Joan I el 1393, es refugià a Avinyó fins el 1397, en què retornà definitivament a Girona. Deixà escrits més de trenta tractats, i una de les seves obres més importants, el Dialogus contra lullistas, fou traduïda al català per Jaume de Puig.

Bibliografia

  1. Perarnau i Espelt, J. (19791)
  2. Perarnau i Espelt, J. (19792)
  3. Perarnau i Espelt, J. (1982)
  4. Perarnau i Espelt, J. (1997)
  5. Robles, L. (1972)
  6. Roura i Roca, J. (1959).
Vegeu bibliografia

Llegir més...