Vida i obra
Nascut al barri de la Ribera, dins una família benestant dedicada a la construcció d’envelats, que fou també la seva activitat, entre el 1866 i el 1869, als setmanaris populars “La Pubilla”, “Lo Mestre Titas”, “Lo Sometent” i “La Barretina”, publicà els seus primers articles, festius i crítics, sovint amb el pseudònim J.O.M., en la línia de Serafí Pitarra i d’Un Tros de Paper. El 1875, després d’un llarg silenci provocat per la Revolució de Setembre, presentà tres quadres de costums als Jocs Florals de Barcelona i l’any següent començà a publicar regularment a La Renaixença, que li edità el seu primer llibre el 1879:↑Del meu tros. Anaren apareixent reculls dels seus quadres (Quadros populars, 1881; Entre família, 1885; Escenes barcelonines, 1886; Monòlegs i qua-dros i Pobrets i alegrets, 1887; Gent de casa, 1889, i Plorant i rient, 1991), que conformen una vastapintura de la vida popular, i el punt més alt de la literatura costumista de la Restauració. La transformació burgesa de Barcelona explica la visió elegíaca de Vilanova i l’acceptació per part dels lectors d’un tractament efusiu, sentimental i carregat de bon humor, de personatges i situacions d’un món que desapareix. L’any 1891, l’escenificació que Josep Pin i Soler feu de Les bodes d’en Ciril·lo inicià el trasllat dels quadres en prosa vilanovians al teatre, operació sempre premiada amb l’èxit popular: Qui compra... maduixes? (1892), L’ase de l’hortolà i Los moros contrapuntats (1893), La viuda i A casa de l’alcalde (1894), Colometa la gitana (1896) són sainets ben acollits per la gràcia del dir i la vivacitat i el pintoresquisme de les situacions (→Teatre complert). Cap al 1896 deixà d’escriure i l’any següent Manuel Marinel·lo li aplegà en un volum de Quadres articles ja publicats. Reprengué encara l’escriptura i deixà uns Últims quadros, editats pòstumament (1906) per Francesc Matheu, dins de la sèrie de volums de les Obres completes.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cassany, E. (1992)
- Vilanova, A. (2001).