OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Mikel De Epalza i Ferrer

Literatura catalana
literatura lit
Historiador i traductor.
Pau, Bearn, 1938 — Alacant, 2008

Jesuïta (1954-81). Doctor en filologia semítica (Barcelona, 1967) i llicenciat en filosofia (Barcelona) i en teologia (Lió). Professor a les universitats de Barcelona (1965), Lió (1967), Tunis (1971), Alger i Orà (1973), Madrid (1974) i Alacant (1979). Ha investigat especialment temes àrabs en relació amb la història medieval de la Península Ibèrica. Ha publicat, entre molts altres treballs, un notable estudi sobre l’obra àrab de Turmeda: La Tuhfa, autobiografía y polémica islámica contra el cristianismo, de ‘Abdallah al-Taryuman (fray Anselmo Turmeda) (Accademia Nazionale dei Lincei, Roma 1971; Madrid 1994), amb el text crític de l’original àrab i la traducció castellana. És autor (amb la col·laboració de Josep Forcadell i Joan Perujo) de la primera traducció completa i directament de l’àrab de L’Alcorà. Traducció de l’àrab al català, introducció i cinc estudis alcorànics (2001, premi Ciutat de Barcelona 2002i Premio Nacional de traducció 2002). D’història i toponímia àrab-catalana, ha escrit (amb Maria Jesús Rubiera Mata) Els noms àrabs de Benidorm i la seva comarca (1985) i Xàtiva musulmana (segles VIII-XIII) (1989) i ha organitzat i publicat els congressos internacionals La Ràpita islàmica. Història institucional (Sant Carles de la Ràpita 1992, 1994, 1997) i L’expulsió dels moriscos. Conseqüències en el món islàmic i en el món cristià (Barcelona 1994).

Llegir més...