i Sergi Belbel i Coslado | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Diccionari de la literatura catalana

Sergi Belbel i Coslado

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Dramaturg i director de teatre.
Terrassa, Vallès Occidental, 1963

Vida i obra

Es llicencià en filologia romànica i francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1986, on fou membre fundador de l’Aula de Teatre. Professor de dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Es donà a conèixer el 1987 amb Minim·mal Show (1992, escrit amb M. Górriz) i amb Elsa Schneider (1988, premi Ignasi Iglésias 1987). Els seus primers textos exploren les possibilitats formals del teatre i aborden el tema de les relacions humanes: Òpera (1988), En companyia d’abisme (1990), L’ajudant i Tercet (totes dues del 1988), i Tàlem (1992). La seva dramatúrgia es basa en l’enigma, l’ambigüitat i la indeterminació i tracta el quotidià des d’una perspectiva humorística i irònica. Amb Carícies (1992), Després de la pluja (1993), Morir (1995) i La sang (1999), l’experimentació s’aplica a una realitat dramàtica més concreta, atenta a la reacció dels espectadors. Ha escrit peces musicals: Sóc lletja (1997), amb Jordi Sànchez i Òscar Roig, El temps de Planck (2002), Mòbil (Comèdia telefònica digital) (2006), i ha traduït també diverses peces d’altres autors (B.-M. Koltès). Com a director, ha muntat nombrosos textos propis o d’altres dramaturgs catalans (J. Sanchís Sinisterra, J.M. Benet i Jornet, A. Guimerà, E. Vilanova) o estrangers (G. Perec, S. Beckett, W. Shakespeare, C. Goldoni, Molière, N. Simon, D. Mamet, N. Chaurette, B.-M. Koltès). Ha obtingut, entre d’altres, els premis Nacional de literatura dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95 i Serra d’Or per Després de la pluja; el Born de Teatre 1995 i el Nacional de literatura dramàtica del Ministerio de Cultura 1996 per Morir; el Nacional de literatura catalana i el Molière 1999 per Després de la pluja, i el Premi Nacional de cultura 2000 de la Generalitat de Catalunya per la direcció de L’estiueig, de C. Goldoni. Algunes de les seves obres han estat traduïdes i estrenades a diversos escenaris europeus i llatinoamericans. Ha escrit guions per a la televisió: Secrets de família (1995), Ivern (1996-98, publicat el 2002) i Nissaga: l’herència (1999). Des del 2005 és director del Teatre Nacional de Catalunya.

Bibliografia

  1. Batlle i Jordà, C. (19941)
  2. Batlle i Jordà, C. (1997)
  3. Batlle i Jordà, C. (20013)
  4. Benet i Jornet, J.M. (19922)
  5. Castellanos, J. (1988)
  6. Galceran, J. (1989)
  7. Gallén, E. (1992)
  8. Gallén, E. (1998)
  9. Sanchis Sinisterra, J. (1988)
  10. Sirera, J.Ll. (1993).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
FFB
Llegir més...