Desenvolupament enciclopèdic
Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada. Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor”. El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis. Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria”. El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies. Castellví aconsegueix de fer mat al seu adversari. Cada jugador escriu una estrofa per a cada jugada, explicant el moviment de les peces i la situació galant que així es crea. A continuació, Fenollar, en una tercera estrofa, exposa una llei del joc i un comentari moral a la jugada. L’obra té en total seixanta-quatre estrofes (nombre de cases que té l’escaquer) de nou versos capcaudats, la qual cosa condiciona les rimes de l’escriptor que ha de moure peça. La composició, un enginyós joc poètic, té una gran qualitat gràcies a l’habilitat versificatòria dels autors.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Ferrando Francés, A. (1978).