i Josep Estadella i Arnó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Josep Estadella i Arnó

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta.
Lleida, Segrià, 1880 — Lleida, Segrià, 1951

Vida i obra

Fou conseller de la Mancomunitat (1917 i 1921), diputat per Lleida (1931), ministre de Treball (1933-34) i de Sanitat (1934), senador, regidor de Lleida i diputat provincial per Balaguer. Col·laborador de les revistes “Lleida” i Vida Lleidatana, i proclamat mestre en gai saber el 1928, és autor d’una poesia de temes populars i lligada al jocfloralisme: Campànules (1923), Clarors (1927) i Floralesques (1928). A partir dels anys trenta, però, evolucionà cap a una progressiva conceptualització, amb llibres com L’argall (1931) i Arquimesa (1936). El seu exili a Occitània el 1936 i a Andorra a partir del 1942, on residí fins el 1951, comportà la consolidació d’aquest procés i desembocà en l’abandonament progressiu de les formes tradicionals: Corrandes i madrigals (1946), Flautes al vent (1949) i Fites (1951). La seva poesia fou aplegada el 1996 a Obra poètica.

Bibliografia

  1. Sistac, D. (1979).
Vegeu bibliografia

Llegir més...