Vida i obra
Ingressà com a postulant al monestir de Montserrat el 1942 i fou ordenat de monjo el 1948. Fou consiliari de la revista “Germinabit”, col·laborà a Serra d’Or des de l’inici i, també, a “Qüestions de Vida Cristiana”, “Catalunya Cristiana”, “Foc Nou” i “Saó”. La seva producció literària s’inicià amb l’estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir (1960), al qual seguiren un gran nombre de publicacions de reflexió espiritual, de vivor i profunditat amable, un dels eixos de la qual fou la seva preocupació pels joves. Publicà els dos reculls d’homilies Pels camins de l’Evangeli (1962) i Evangeli enfora (1973), i aplegà alguns dels seus articles a La veu dels joves (1965) i Anar a fons (1970). Traductor de les Cartes de sant Ignasi d’Antioquia (1966), és autor d’Ençà i enllà de la pregària (1974), Pare Nostre (1980, premi Francesc Eiximenis), Diàleg sobre l’amor (1985), Fuit vir. Una vegada hi havia un home, Benet (1987), Variacions sobre els salms (1991), Pinzellades de bona nova (1994), El mal, problema i misteri (1996) i Shalom, Míriam. Simples apunts per a la més dona de les dones (1997), escrita amb motiu del cinquantenari de les festes d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Boix, M. (19971)
- Massot i Muntaner, J. (1999).