i Xavier Fàbregas i Surroca | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Xavier Fàbregas i Surroca

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Historiador del teatre, crític teatral i assagista.
Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1931 — Palerm, 1985

Vida i obra

Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor teatral amb Partits pel mig (1957), Aquesta terra (1965) i altres obres, fruit de les seves recerques, com Balades del clam i de la fam (1967), A l’Àfrica, minyons! (1972) i Francesos, liberals i trabucaires (1972), confegides a partir de textos vuitcentistes i estrenades amb èxit. Ha tingut cura de l’edició d’obres d’Apel·les Mestres, Frederic Soler, Albert Llanas i Víctor Balaguer, entre d’altres. Fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu (Prada de Conflent) i a l’Institut del Teatre, on, més endavant, va ser nomenat cap del Departament d’Investigació, director de la Biblioteca del Museu del Teatre i responsable del Gabinet de Publicacions (1970-85). El 1980, fou elegit cap del Servei de Teatre i Cinematografia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, càrrec del qual dimití poc després. Exercí la crítica teatral a diveses revistes —Serra d’Or, Destino, “Primer Acto”, “El Público”, etc.—, i col·laborà a la crítica periòdica—El Correo Catalán, Diario de Barcelonal, Avui, La Vanguardia, entre d’altres—. Són resultat de les seves investigacions els seus nombrosos estudis: Història del teatre univesal (1966), Teatre català d’agitació política (1969), Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite (1971), Aproximació a la història del teatre català modern (1972), Introducció al llenguatge teatral (1973), Les formes de diversió en la societat catalana romàntica (1975), El teatre o la vida (1976), De l’off Barcelona a l’acció comarcal (1976), Història del teatre català (1978); així com les seves publicacions pòstumes: Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas (col·laboració als volums VII i VIII) (1986), Teatre en viu (1969-1972) (1987), Teatre en viu (1973-1976) (1990), Teatre en viu (1977-1982) (1993) i La música contemporània a Catalunya (1994). Manifestà un gran interès per les festes populars i la mitologia del seu país en llibres com Cavallers, dracs i dimonis (1976), Tradicions, mites i creences dels catalans (1979), El llibre de les bèsties (1983, premi Crítica Serra d’Or 1984). En el camp de l’antropologia i de la semiologia de l’espectacle destaquen: Iconologia de l’espectacle (1979), El fons ritual de la vida quotidiana (1982, premi Xarxa d’assaig 1981), De la cuina al menjador (1982) i les seves publicacions pòstumes Arrels llegendàries de Catalunya (1987) i Els orígens del drama contemporani (1995). Altres títols de la seva obra són el volum de narracions per a nens, Infants, quissos i mixetes (1976), la novel·la L’encalç (1982) i els llibres de viatges Entre Catalunya i Aragó (1971) i Europa, Europa! (1982). Les seves aportacions als estudis dramàtics han estat cabdals per a l’estudi i millor coneixement del teatre català dels s. XIX i XX.

Bibliografia

  1. Badiou, M. (1993)
  2. Benach, J.-A. (19881)
  3. Diversos autors (19864)
  4. Manent, A. (19931), p. 105-115.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
MB

Llegir més...