OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Pau Faner i Coll

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Narrador i pintor.
Ciutadella, Menorca, 1949

Vida i obra

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Des del seu primer llibre, Contes menorquins (1972), la seva narrativa mostra una clara influència dels models imaginatius del realisme màgic, d’arrel sud-americana, mitjançant la recreació fantàstica de l’escenari històric o folklòric menorquí. Destaquen les obres L’Arcàngel (1973, premi Ciutat de Palma 1972), Un regne per a mi (1976, premi Sant Jordi 1975), El camp de les tulipes i altres narracions (1976), Potser només la fosca (1979), Amb la mort al darrere (1980), Lady Valentine (1984, premi Víctor Català 1983), Fins al cel (1984, premi Josep Pla 1983 i premi Joan Crexells), Viatge de nit (1986), Mal camí i bon senyor (1993, premi Sant Joan 1992), La núvia del vent (1995), Per una mica d’amor (1996) i els reculls de contes AEIOU (1986), Roses de paper (1997), Caps de rata (2003), Aetara (2004) i Per no oblidar-te (2005). El 1988 li fou atorgat el premi Ramon Llull per Moro de rei, novel·la d’aventures protagonitzada per un jove dividit entre les cultures cristiana i musulmana. Ha publicat en castellà Caballos de carga (1984) i Flor de sal (1986, premi Nadal 1985). És autor de l’obra de teatre El gorg blau (1995), peça infantil basada en la llegenda menorquina El gorg d’Albranca, i de la tragèdia històrica Mon senyor (1995). D’entre la seva narrativa infantil i juvenil cal destacar El violí màgic (1983), La dama de la mitja ametlla, L’illa dels homes (1991) i Les noces del cel i de la terra (1997).

Bibliografia

  1. Cantavella, J. (1988)
  2. Mas i Vives, J. (1981)
  3. Soldevila, Ll. i Camp, J. (2001), p. 271-281.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
MFFM

Llegir més...