Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona (1984), exercí com a professor en instituts i a la Universitat de les Illes Balears. Fou col·laborador habitual del Diario de Mallorca i, durant un quant temps, al suplement cultural de l’Avui, i també col·laborà a El Pais i al Diari de Barcelona. El 1986 publicà un recull de narracions titulat Parfait amour a partir d’una obra anterior, Scala averni (1985), amb el qual es donà a conèixer dins el món literari. Posteriorment escriví les novel·les: El rei de la casa (1988), La vida perdurable (1992) i la sàtira de la política mallorquina El rei de la selva (1996), traduïda al castellà i al francès. La seva darrera obra fou Una cara manllevada, publicada l’any 2000. Traductor, destaca la versió d’Un hivern dur, de Raymond Queneau (1988). Pòstumament rebé el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. L’any 2011 hom publicà pòstumament Vull una estàtua eqüestre. Cròniques de 1990 a 2001, recull d’articles apareguts a la premsa.