OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Josep Farran i Mayoral

Literatura catalana
literatura lit
Assagista i traductor.
Barcelona, Barcelonès, 1883 — Barcelona, Barcelonès, 1955

De formació autodidàctica, fou redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’Escola Industrial i director de la biblioteca del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. Des de la premsa periòdica, on col·laborà en diaris i revistes com La Veu de Catalunya, La Revista, La Nova Revista, “La Paraula Cristiana”, La Publicitat, “Catalunya Franciscana”, “Nostra Parla”, “La Gaceta Literaria”, “Un Enemic del Poble” i Revista de Catalunya, donà a conèixer els ideals noucentistes difosos per Eugeni d’Ors al Glosari, i hi defensà l’europeisme cultural i la pervivència de l’humanisme clàssic. En aquest sentit, el seu model cultural —i especialment la retòrica amb la qual el formalitza— quedava una mica desfasat respecte a l’evolució dels temps. Traduí Plató, Aristòtil, Llucià, Goldsmith, Shakespeare, Flaubert, Stendhal, Swift, Cellini, Claudel, Goldoni, Huxley, Tomas Mann, Poe i d’altres. D’entre els seus assaigs destaquen La renovació del teatre (1917), Lletres a una amiga estrangera (1920), Diàlegs crítics (1926), Labor dispersa. Articles, pròlegs, discursos (1928), Reflexions i sentiments, Homes, coses, polèmiques (1930) i Política espiritual. El món de la cultura (1930-1932) (1935).

Col·laboració: 
OGB

Llegir més...