i Josep Feliu i Codina | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Josep Feliu i Codina

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Dramaturg i periodista.
Barcelona, Barcelonès, 1845 — Madrid, 1897

Vida i obra

Germà d’Antoni Feliu. Es llicencià en dret (1867). Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració. El 1866 estrenà la seva primera comèdia, Un mosquit d’arbre, a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler. Amb el pseudònim de Josep Serra, col·laborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant (1875) o La mà de l’inglès (1879). El seu primer drama fou Los fadrins externs (1871), que tracta sobre la institució de l’hereu. Novel·là dos drames de Frederic Soler (Ladida i Lo rector de Vallfogona) i adaptà al teatre les rondalles populars Lo tamboriner (1876) i Lo pont del diable (1876). A partir del 1878 incrementà i diversificà la seva activitat literària: escriví la narració Lo Bruc (1880), i, per al teatre, Lo rabadà (1878), Lo mestre de minyons (1878) i diverses peces caricaturesques (Cofis i mofis, 1879; A ca la sonàmbula, 1881; Un pis de l’Ensanxe, 1886). En teatre, les seves peces més ambicioses i de més difusió foren Lo mas perdut (1881), Lo gra de mesc (1883), primer drama burgès en prosa, i Lo nuvi (1898). Es traslladà a Madrid i hi estrenà una sèrie d’obres que volien compondre un retaule dels costums d’Espanya i que el convertiren en una de les figures de més prestigi del teatre castellà: La Dolores (1892), Miel de la Alcarria (1895), María del Carmen (1896), traduïda al francès i estrenada a París, sobre la qual Granados creà l’òpera homònima, i La real moza (1897). A Barcelona fundà les publicacions “La Pubilla” (1867), “Lo Nunci” (1877) i “La Jornada” (1883), i, a Madrid, dirigí “La Iberia”.

Bibliografia

  1. Fàbregas, X. (1986)
  2. Vilà, E. (2000), p. 471-492.
Vegeu bibliografia

Llegir més...