Llicenciat en filosofia i lletres (1966) a Barcelona, es doctorà (1986) amb la tesi sobre Aribau i els orígens de la Renaixença, La patrie imaginaire, publicada l’any següent a la Universitat d’Ais de Provença, on ensenya des del 1970. Ha publicat articles crítics, històrics i literaris en diverses revistes erudites, sobretot a Randa, en especial sobre la literatura dels segles XVIII i XIX a Mallorca.
Com a novel·lista es donà a conèixer amb l’obra Dies d’ira a l’illa (1978, premi Prudenci Bertrana 1977), situada en la postguerra mallorquina, contada a través de la mirada d’un nen, i continuada a Adéu, turons, adéu (1982, premi Sant Joan 1981). A Perfum romanial (1991, premi Andròmina 1990) mostra una visió personal de la Transició. El bastió de la llibertat (2000) i La missió del capità (2002, finalista del premi Sant Jordi 2001) són dues novel·les històriques ambientades, la primera a Barcelona, Madrid, París i Palma, i, la segona, al migdia de la França del segle XIX. Ha traduït Bernanos, Montaigne, Voltaire —com El setge de Barcelona (sobre el setge de Barcelona durant la guerra de Successió, 2004)—, o Mérimée, entre d’altres.