i Fidel Fita i Colomer | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Fidel Fita i Colomer

Literatura catalana
literatura lit
Historiador i filòleg.
Arenys de Mar, Maresme, 1835 — Madrid, 1917

Jesuïta, el 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on publicà La epigrafía romana de la ciudad de León (1866). Amb l’expulsió del 1868, visqué un temps a França i, després de passar per Manresa i Banyoles, el 1876 s’establí a Madrid, on fou membre numerari (1879) i director (1911) de l’Academia de la Historia, membre de l’Academia Española (que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc) i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra. Col·laborà en nombroses revistes d’història i religioses, així com a La Renaixença. Alternà els estudis històrics de temes hispànics amb els catalans, entre els quals són de destacar Lápidas hebreas de Gerona (1874), El Gerundense y la España primitiva (1879), sobre el cardenal Margarit, El Llibre Verd de Manresa (1880) i Epigrafía visigótica en Barcelona (1907). Prologà amb un estudi sobre la personalitat de Bernat Boades l’edició, del 1873, del Llibre dels feits d’armes de Catalunya i fou el primer editor, el 1877, de Loscol·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Col·laboració: 
JMDC

Llegir més...