Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València. Fou regidor i alcalde (1902) de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana (1905). Col·laborà en diverses publicacions comarcals i escriví poesia (Espurnes. Poesies amoroses, 1888), novel·la (La creu del Tort) i drames en vers (L’incendi de Manresa,1890; Un màrtir de Puigcerdà, 1895) i en prosa (La redimida, estrenada el 1897; Vida nova, 1915). Publicà també La Exposición Manresana de 1901 (1902) i Endemias de ciudad. Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa (1915).