i Manuel Folch i Torres | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Diccionari de la literatura catalana

Manuel Folch i Torres

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Dramaturg, poeta, contista i periodista.
Barcelona, Barcelonès, 1877 — Barcelona, Barcelonès, 1928

Vida i obra

És el més gran dels germans Folch i Torres. S’inicià en la literatura a L’Aureneta i L’Atlàntida, on aparegueren els seus primers poemes. Col·laborà a “La Opinión”, La Veu de Catalunya, “Las Noticias” i Cu-cut!, que més tard dirigí i on signava amb el pseudònim Lleixiu. El 1914 fou proclamat mestre en gai saber. Com a narrador, s’ha distingit en la literatura per a infants; ho demostren els dos volums de faules de la “Biblioteca Patufet” —De quan les bèsties parlaven (1907) i Encara parlen les bèsties (1909)— i el centenar de contes apareguts entre el 1905 i el 1920 a la revista En Patufet. També publicà una novel·la, L’apòstol (1901), i diverses traduccions de contes, com La bandera dels sastres (1919), de Charles Deulin. És autor dels reculls poètics Poesies (1919), Cançons escolars (s. d.) i Encens i mirra (1930), publicat pòstumament. Es donà a conèixer en el teatre amb el drama en tres actes De bon tremp, estrenat el 1905. El seguiren, entre d’altres, les comèdies La sàvia casualitat (1906), Les ales de cera (1908), L’oncle rector (1906), La germaneta (1912) i Dissabte de glòria (1912); els drames De bon tremp (1905), La cugula (1906, estr. 1901), Reixes enfora (estr. 1910) i A sang i a foc (1915, estr. 1914), i sainets com Un joc de cartes o memorialistes amb lletra menuda (1909). Després d’un llarg període d’inactivitat teatral, el 1924 estrenà Nines i ninots, on pretén donar, a diferència del que li és habitual, un aire de certa transcendència.

Bibliografia

  1. Jardí, E. (1995)
  2. Oller, N. i altres (1927).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
OGB
Llegir més...