Vida i obra
De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament. Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears. El 1873 fou proclamat mestre en gai saber i el 1881 aconseguí el primer premi del certamen del mil·lenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat. Publicà un fragment del drama històric Les noces de l’infant al “Calendari Català de l’Any 1882” (1881). Les seves Poesies, en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i Llobera. Cosí i gran amic de Marià↑Aguiló i Fuster, col·laborà amb milers de cançons populars al seu aplec de material folklòric i l’ajudà molt en la preparació del seu inventari de la llengua, conegut com a Diccionari Aguiló. Intervingué en diverses revistes literàries o de propaganda catòlica i defensà amb ardor l’ús literari del català i la identitat entre el català de Mallorca i el del Principat i del País Valencià. Bon coneixedor del llatí, estudià la Grammatik der romanischen Sprachen, de Friedrich Diez, en la traducció francesa, i n’aplicà el mètode —fou el primer a fer-ho en català— a la seva Gramática catalana —refosa de la premiada per l’Ajuntament de Palma el 1881—, que no fou editada fins el 1915, inacabada i amb un pròleg i apèndixs del seu deixeble Antoni M. Alcover, al qual passaren els materials del diccionari etimològic català que Forteza preparava i que li foren estímul per a la iniciativa de l’Obra del Diccionari.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Perea, M.P. (2007).