Jeroni Forteza i Valentí

(Palma, Mallorca, 1846 — Màlaga, 1923)

Poeta, narrador i periodista.

Germà de Guillem Forteza. Estudià a Mallorca, Barcelona i Sevilla, on es llicencià en filosofia i lletres i on treballà a l’Arxiu d’Índies. Ingressà al cos d’arxivers (1881) i estigué a la Biblioteca Provincial de València fins a la seva jubilació (1912). A Mallorca fou un dels fundadors de “La Dulzaina” (1868-69), on publicà, en castellà, narracions romàntiques i costumistes, i fou col·laborador de la “Revista Balear” (1872-74) i del “Museo Balear” (1875-77) amb poemes en català, alguns dels quals foren inclosos per Jeroni Rosselló a Poetes balears (1873). Recollí per a Marià Aguiló cançons tradicionals, formà part de la societat La Jove Catalunya fins el 1872 i fou un actiu catalanista conservador, que, ja a València, xocà amb els plantejaments de molts intel·lectuals. Escriví centenars d’articles a “Las Provincias” i “La Voz de Valencia”, recollits només en part a El espíritu nacional (1893), La cosecha del diablo (1897), de caràcter satíric, i a Floriloquio modernista por el doctor Tiquis Miquis (1907).