D’origen noble —era baró d’Esponellà—, estigué vinculat políticament a la Lliga Regionalista. El seu ideari queda reflectit en el recull d’articles Pro patria. Estudis polítics i sociològics (1907). Col·laborà a La Veu de Catalunya i “Joventut”. Al servei del regeneracionisme, i en coherència amb l’opció política que havia pres, la seva literatura reflecteix algunes de les concepcions més típiques del modernisme, i s’orienta cap al realisme amb lLobjectiu de definir les classes barcelonines acomodades. En aquest sentit, publicà les novel·les Redempció (1905), on proposa la salvació per la ciència i la literatura; Daltabaix (1907), en què presenta l’aristocràcia corrompuda que pacta, a través del matrimoni, amb la burgesia enriquida, i En Poudor (1908), una història sobre el fracàs de la burgesia. També escriví narrativa breu, amb títols com Fantasies (1905), aplec de contes i de poemes en prosa, Aristocràtiques (1910), i la secció de La Il·lustració CatalanaDel meu carnet, que aplegà en els volums Petites narracions, Gent coneguda i Vistes de Barcelona. És autor, a més, del llibre de viatges, fruit dels seus contactes polítics, Els catalans a Bascònia (1906), com també de l’assaig literari La novel·la catalana (1912), que té l’origen en una conferència llegida el 1910 a l’Ateneu Barcelonès.