OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Jaume Fuster i Guillemó

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·lista, guionista i traductor.
Barcelona, Barcelonès, 1945 — l’Hospitalet de Llobregat, 1998

Vida i obra

S’inicià amb l’assaig Breu història del teatre català (1967) i les novel·les Abans del foc (1971), i, sobretot,↑De mica en mica s’omple la pica (1972), que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novel·les Tarda, sessió contínua: 3,45 (1976), La corona valenciana (1982), Sota el signe de Sagitari (1986) i Quan traslladeu el meu fèretre (1987), i en els volums de narracions Les claus de vidre (1984) i Vida de gos i altres claus de vidre (1989). La trilogia formada per L’illa de les tres taronges (1983), L’anell de ferro (1985) i El jardí de les palmeres (1993, premi Ramon Llull), que té la mediterrània catalana com a espai geogràfic, i els contes La matèria dels somnis (1986) el revelaren, seguint Tolkien, com un pioner de l’aventura fantàstica i mítica en la literatura catalana. Conreà també la ficció política amb Per quan vingui un altre juny (1987) i La mort de Guillem (1996), basat en l’assassinat real d’un jove independentista. La seva darrera novel·la, La guàrdia del rei (1995), és una sàtira del poder del mitjà televisiu, mentre que, formalment, la novel·la segueix el llenguatge del món de la televisió. Sol o en col·laboració escriví guions televisius i cinematogràfics (Les cartes d’Hèrcules Poirot, Les claus de vidre, La reina de la selva, Qui?, Ensaïmades i diamants, Havanera, etc.), sovint basats en obres pròpies. Fou membre del col·lectiu↑Ofèlia Dracs. La seva traducció de Bella del Senyor, d’A. Cohen, meresqué el 1989 els premis Crítica Serra d’Or. Gran activista cultural i un dels mentors de la generació dels setanta, col·laborà assíduament a la premsa en català, fou delegat de l’àmbit de literatura en el Congrés de Cultura Catalana, experiència que recollí a El Congrés de Cultura Catalana (1978), i fou cofundador, secretari, i, des del 1996 fins a la seva mort, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que, des del 2001, ha instituït amb el seu nom el premi que l’associació atorga anualment a l’obra d’un escriptor català. Com a reconeixement a la seva personalitat, una important biblioteca barcelonina porta el seu nom.

Bibliografia

  1. Aritzeta i Abad, M. (19883)
  2. Diversos autors (199913)
  3. Munné-Jordà, A. (1998)
  4. Nadal, M. (19921)
  5. Piquer, A. i Martín, À. (2006), p. 86-117.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
AB

Llegir més...