Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948. Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953.
Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu (Osona) del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort. Ocupà diversos càrrecs en centres municipals, cívics i culturals: director de l’Arxiu Històric de la ciutat, cronista oficial, canonge arxiver de la Seu, director efectiu del Museu Comarcal de Manresa, president de la secció d’arqueologia del Centre Comarcal Excursionista del Bages i fundador (1978) i president del Centre d’Estudis del Bages. Fou professor en diversos centres educatius de la ciutat, com ara l’Escola de Magisteri.
És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d’una ciutat (1969), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva (1975), Diaris manresans en català. 1901-1939 (1981), Tradició vinícola del Bages (1987) i L’escut de Manresa (1992).
Fou guardonat amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Manresa (1988), la Creu de Sant Jordi (1991) i el premi Bages de cultura (1995).