i Bonaventura Gassol i Rovira | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Bonaventura Gassol i Rovira

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta, dramaturg, narrador i traductor.
la Selva del Camp, 1893 — Tarragona, Tarragonès, 1980

Vida i obra

Utilitzà sempre com a nom de fonts Ventura. Feu estudis eclesiàstics al seminari de Tarragona (1903-13), però els abandonà al darrer curs. Es traslladà a Barcelona (1914), on treballà en tasques educatives i culturals. Col·laborà en algunes publicacions periòdiques i fou premiat diverses vegades als Jocs Florals. Milità des de molt jove en el moviment catalanista. El 1922 fou un dels fundadors d’Acció Catalana. Amb la dictadura de Primo de Rivera s’exilià a França, on esdevingué un destacat dirigent d’Estat Català i un dels capitosts dels fets de Prats de Molló (1926). El 1931 participà en la fundació d’Esquerra Republicana i, en proclamar-se la República, fou nomenat conseller de Cultura del govern de la Generalitat (1931-34 i 1936). Fou empresonat amb motiu dels esdeveniments del 6 d’octubre del 1934 i restituït als seus càrrecs al febrer del 1936. En esclatar la guerra civil es distingí, des de la Generalitat, per protegir persones i el patrimoni artístic en perill. Amenaçat pels extremistes de la FAI, al final del 1936 s’exilià a França.Retornà a Catalunya el 1977. Fou un escriptor neoromàntic, neomodernista i neopopularista que s’allunyà de les consignes noucentistes de rigor formal, mesura i contenció. En la seva poesia, exaltada, plena d’imatges i a vegades oratòria, conviuen alhora un vitalisme sensualista i una religiositat penedida i sentimental. Es feu popular, sobretot, amb poemes patriòtics (romanços històrics, glosses de cançons tradicionals i del llegendari català, etc.). Publicà els reculls Àmfora (1917), La nau (1920), Les tombes flamejants (1923) —obra de caràcter patriòtic—, Mirra (1931) —on intentà una certa modernització temàtica i formal—, Poemes 1917-1931 (1934), Fleurs (1943) —en francès—, Mirages (1950) —amb la versió francesa acarada—, i Balada del bressol (1977). La major part de la seva obra poètica, inclòs el recull inèdit Ombres, fou recopilada en el volum Poesia (1993). La seva producció teatral, influïda pels corrents modernistes, segueix la línia del poema dramàtic sagarrià i pretén construir un model de teatre nacional. Són obres escrites en vers, amb riquesa lèxica i ambientades en una Catalunya mítica i rural, en les quals la cançó popular, el llegendari i, en definitiva, el folklore, hi tenen un paper primordial i esdevenen manifestacions de l’ànima del poble català. Publicà La cançó del vell Cabrés (1921), La Dolorosa (1928) —ambdues estrenades amb èxit— i La mort de l’ós (1935), un poema coreogràfic i al·legòric de clara influència wagneriana. També traduí o adaptà obres d’autors com Ramuz, Ibsen, Marivaux, Andrejev, Tagore i Stevenson, entre d’altres. La seva producció dramàtica, junt amb la conferència El nacionalisme en el teatre (1922) i algunes traduccions, fou recollida al volum Teatre (1993). També escriví la novel·la El preu de la sang (1923) i les narracions El mur de roses (1924), Mossèn Gabriel (1924), En Joan de les Campanes (1926) i L’Oncle Neus. L’ombra del diable. L’escorçó del destí (s. d.). El 1978 rebé el Premi d’Honor Jaume I.

Bibliografia

  1. Ainaud de Lasarte, J.M. (1993)
  2. Diversos autors (19933)
  3. Fort i Cogul, E. (1979)
  4. Manent, A. (19991), p. 77-88
  5. Palau, M. (1993), p. 11-44
  6. Sunyer i Molné, M. (1993), p. 13-38.
Vegeu bibliografia

Llegir més...