Es llicencià en dret el 1904. Exercí d’advocat, s’especialitzà en dret mercantil i s’anà consolidant com a autor d’una extensa obra jurídica. Ben aviat es mogué en l’àmbit catalanista i entrà a militar a la Lliga Regionalista. Fou membre numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i ocupà diversos càrrecs en la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Al principi de segle estigué vinculat a larevista gironina “Vida”, la qual cosa el posà en contacte amb el modernisme —tot i que l’aproximació fou molt limitada— i, també, amb el grup de Josep Carner. La seva afecció als Pirineus, especialment a la Cerdanya i el Rosselló, el dugué a escriure narrativa rural i sobretot prosa de viatges, de què són exemple Llibre de la Cerdanya (1951), Els Pirineus màgics (1954), Llibre del Rosselló, el Conflent i el Vallespir (1959) i La Cerdanya (1964), volums cenyits a l’experiència personal, a les vivències culturals i a l’excursionisme. El conreu de la literatura de viatges propicià la publicació de llibres amb caràcter de guia, a cavall de la narració, la descripció geogràfica i la història, i també l’edició dels seus records d’altres periples per França, Itàlia i Amèrica, amb títols com Por tierras del Sur de América (1950). També és autor de l’assaig Catalunya, nació Mediterrània (1933) i de la novel·la Girona 1900: una ciutat emmurallada i romàntica (1966).