Vida i obra
Cursà filologia romànica a la universitat de Lió. Ordenat de sacerdot el 1925, el 1929 s’instal·là a Sabadell, on fou organista i mestre de capella, a més de professor de religió i moral. Autor d’articles (col·laborà a “La Paraula Cristiana” i a La Veu de Catalunya), assaigs, sermons, proses literàries, nadales i música religiosa, destacà sobretot com a poeta. Els seus primers reculls en vers foren Balades i cançons (1931) i Horitzons i rutes (1936). Poetitzà en francès la seva experiència durant la guerra civil a L’enfer sur la terre (Avinyó 1939). El recull Rosa mística (1942) fou el primer llibre publicat legalment en català després de la guerra civil, que fou seguit per Poemes de Nadal (1946), Fulles d’heura (1948) i Geòrgiques eucarístiques (1952), entre d’altres. El 1968 fou guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona per Bestiari hagiogràfic (1969), una obra d’inspiració bíblica. En els Jocs Florals de Barcelona del 1971 li fou atorgat el títol de mestre en gai saber. Aplegà la seva obra poètica, eminentment religiosa i influïda per Jammes, a De primavera a reravera (1975). En la seva poesia, que agermana lirisme i misticisme, tracta temes com el cicle de la natura i el cicle religiós, la litúrgia cristiana, la tradició poètica catalana, i paisatges naturals i urbans (sobretot gironins). En prosa publicà Pas i repàs (1981), El nostre pa de cada festa (1985) i Els que he trobat pel camí (1987), entre d’altres. Fou col·laborador de la “Revista de Girona” (1961-82).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aragó, N.-J. (2005)
- Cardona, O. (1986)
- Grau i Colell, J. (1975)
- Guardiola, R. (1983)
- Saltor, O. (1976), p. 1-14.