Estudià a València i es doctorà en arts a París (1524), on fou professor de filosofia i formà part del col·legi renovador del cardenal Lemoine; el 1547 fou nomenat rector del col·legi de Guiena a Bordeus. Publicà De quinque uniuersalibus (París 1527), obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors. Esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli erasmista de valencians emigrats a París, com Pere Joan Oliver i Joan Martí Població. Fruit de la posició sòlida que assolí en els nuclis intel·lectuals més oberts de la capital francesa, rebutjà el requeriment de Manuel Lledesma de vincular-se a la Universitat de València. En morir deixà la seva poesia i un conjunt de cartes d’estil ciceronià, obres que foren publicades pòstumament amb una biografia al llibre Joannis Gelidae Valentini Burdigalensis Ludimagistri epistolae aliquot et carmina (La Ro-chelle 1571).