OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Patrick Gifreu

Literatura catalana
literatura lit
Poeta, narrador, dietarista, assagista i traductor.
Perpinyà, Rosselló, 1952

És un escriptor difícil de classificar. Inicià la seva trajectòria literària de poeta amb reculls clarament experimentals com Fang tou (1976), Falsa alarma (1979), Telediari (1980) i Ics (1983, premi Josep M. López-Picó 1982). Al mateix temps trencava les normes de la narrativa amb obres en prosa com Tor Vabel (1979) i Hava (1981). Autoplàstia del cargol tocat pel bolet (1988) és un dietari de signe completament innovador. A Teoria de les Ics (1991), hom hi troba el desenvolupament de la seva poètica des d’un punt de vista conceptual. Amb obres com Ten Variations i Quadrícula (1979) es va acostar al món de la poesia visual. Llibre d’os (1998) és una obra en col·laboració amb l’artista Frederic Amat. Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista, però sense perdre gens el seu esperit de canvi i de revolució. Fruit d’aquesta nova orientació són els seus poemaris més madurs: Via dels ossos (2002, premi Rosa Leveroni), Barcelona sense data (2004) i La seda d’un so (2004, premi Vicent Andrés Estellés 2003). Gifreu ha fet una contribució molt valuosa a la renovació artística del gènere assaig amb dues obres, Dalí, un manifest ultralocal (2003) i Gaudí, la glòria del gran arquitecte (2003). L’Arca de Noesi (1993) recull una part de les seves col·laboracions en premsa escrita. També ha col·laborat a “L’Indépendant” i a les revistes “Doc(k)s”, “4 taxis”, “Tam-Tam” i “Commonpress”, entre d’altres. Les seves versions al francès de Ramon Llull, Joan Lluís Vives, Joan Vinyoli i Miquel Bauçà i de George Bataille i Samuel Beckett al català són de remarcable interès. El cargol en 100 receptes (2002) és un original llibre de cuina.

Col·laboració: 
DSA

Llegir més...