Mestre de professió, ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador. Ha publicat les narracions Tor Vabel (1979, premi La Selva del Camp de narrativa), Hava (1981), Autoplàstia del cargol tocat pel bolet (1988) i L’Arca de Noesi (1993), els reculls de poesia Fang tou (1976), Falsa alarma (1979) i Telediari (1980) i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations, Quadrícula (1979), Ics (1982, premi Líopez Picó de poesia) i Teoria de les Ics (1991). Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista, però sense perdre gens el seu esperit de canvi i de revolució. Fruit d’aquesta nova orientació són els seus poemaris més madurs: Via dels ossos (2002, premi Rosa Leveroni de Cadaqués), La seda d’un so (2004, premi Vicent Andrés Estellés 2003) i Barcelone sans date/Barcelona sense data, (2004).
És també autor d’articles i assaigs centrats en la figura de Dalí, especialment el vessant que el connecta amb el món cultural català, com Dalí, un manifest ultralocal (1996). També és autor de Gaudí, la glòria del gran arquitecte (2003) i L’univers convergeix a l’estació de Perpinyà, però encara no he trobat ningú per guardar-me la mula (2004). En col·laboració amb l’artista Frederic Amat ha publicat Llibre d’os (1998). El cargol en 100 receptes (2002) és un original llibre de cuina.
És notable també el seu vessant de traductor de clàssics catalans medievals al francès actual (Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Isabel de Villens, Joan Lluís Vives i, sobretot, Ramon Llull), des de les Éditions de la Merci de Perpinyà (2008), editorial de la qual és un dels principals impulsors. També són de remarcable interès les seves versions al francès de Joan Vinyoli i Miquel Bauçà i de George Bataille i Samuel Beckett al català.