De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional. També es dedicà a la pintura. Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català amb obres com L’amor infinit (1935), Barraques de Montjuïc (1936) i Els desheretats (estr. 1938). Són obres bàsicament de temàtica social. Al mateix temps publicà llibres de poesia de línia popularista i amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan: El moliner invisible (1936), Poemes de raval i altres poemes (1938), Festeig (1938), L’íntim recés (1947, amb peu d’impremta del 1937), Les ales dels àngels (1948) i L’enyor perdurable (1949). Durant la guerra civil també publicà el volum Dolor de la guerra (1938), exemple del compromís antifeixista de l’autor, i col·laborà en les publicacions “Moments”, “Amic”, “Meridià” i “Catalans!”. El 1937 fundà i participà activament en el grup literari Oasi i el 1938 creà Edicions Oasi. El 1939 fou perseguit i empresonat. Caigué malalt de tuberculosi, però seguí publicant i vinculat a grups literaris.