OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Joan Givanel i Mas

Literatura catalana
literatura lit
Editor de textos, estudiós de la literatura i comediògraf.
Barcelona, Barcelonès, 1868 — Barcelona, Barcelonès, 1946

Començà estudiant ciències i filosofia, però aviat es decantà per l’escultura. A la Universitat de Barcelona fou alumne de Manuel Milà i Fontanals i del cervantista Clemente Cortejón. Especialitzat en la literatura clàssica castellana, publicà l’edició crítica L’enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha (1907). Fou conservador de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya i publicà el catàleg de la col·lecció cedida per Isidre Bonsoms (1916-25), posteriorment reeditat en castellà i ampliat (1941-64). També edità i estudià clàssics medievals catalans, com ara el seu Estudio crítico de la novela caballeresca Tirant lo Blanch (1912), Les edicions gòtiques del Tirant lo Blanch en la Biblioteca de Catalunya (1917) o l’edició comentada Libre del valerós e strenu cavaller Tirant lo Blanc (1920). Transcendí com a establidor de les bases de l’hemerografia i l’estudi de la bibliografia de la premsa catalana, com mostren els tres volums de Bibliografia catalana. Premsa (1931-37) i altres treballs, alguns dels quals en col·laboració amb Agustí Calvet. Pel que fa a altres àmbits, publicà Argot de Barcelona: notes per a un vocabulari (1919), Un exemplar raríssim de la història de Garí, fundador de Montserrat (1920) i Cinc-cents pseudònims catalans (1934). El teatre centrà el seu interès com a estudiós, amb Materials per a la bibliografia del teatre català (1935), i com a autor, amb el sainet La puda seca (1899). Fou membre de la Hispanic Society of America.

Llegir més...