Nicolau Primitiu Gómez i Serrano

(Sueca, Ribera Baixa, 1877 — València, 1971)

Assagista i editor.

Fou president de Lo Rat Penat (1932-35), degà del Centre de Cultura Valenciana —on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia— i un dels signataris de l’Acord Ortogràfic de Castelló de la Plana (1932). A la postguerra fundà l’editorial Sicània (1955), la revista literària “Sicània” (1958-59) i la col·lecció de narrativa valenciana breu “Nostres Faulelles” (1961-66). Interessat en la bibliofília, creà una important biblioteca particular especialitzada en qüestions valencianes. Publicà nombrosos treballs sobre arqueologia, paleontologia lingüística, toponímia i valencianisme. És autor, entre altres obres, de La llengua valenciana a l’escola (1936), El bilingüisme valencià (1936), Paleolingüística valenciana (1948), De paleotoponímia valenciana (1949), Recordances de Sant Vicent Ferrer en la VI centúria del seu naixement (1950), Cronistes del reialme de València (s. d.) i Una llengua sense nom (s. d.).