Vida i obra
Llicenciat en filosofia i lletres (1931), fou professor de literatura i de llengua àrab, exercí d’advocat i treballà com a secretari de Carles Pi i Sunyer. Col·laborà a diverses revistes i diaris locals com “Acció” i “Gaseta de Vilafranca”, de la qual fou codirector. Fou un dels fundadors de la revista avantguardista “Hèlix” (1929-30) i d’“Horitzó” (1935). Part de les col·laboracions d’aquesta època es troben recollides a Hores de joventut i de maduresa (1987), llibre que aplega els seus treballs en català. Impulsà la novel·la catalana fundant la “Col·lecció Lletres” (1954), la qual, malgrat l’escassa producció, aplegà autors com Manuel de Pedrolo i Ramon Planas. El 1936 s’exilià a França i l’any següent se n’anà a Veneçuela i s’establí a Caracas. Involucrat en múltiples institucions i projectes culturals, col·laborà en les tasques del Centre Català de Caracas. Produí nombrosos estudis en castellà sobre la cultura veneçolana i esdevingué una primera autoritat entre els estudiosos d’Andrés Bello. Juntament amb Prócoro Hernández i Albert Manent, codirigí el Diccionari dels Catalans d’Amèrica (1992) i desenvolupà una prolífica tasca cultural a Catalunya mitjançant conferències i publicacions de caràcter històric i erudit. Les seves obres completes apleguen, en vint-i-un volums, la producció des del 1938 amb el títol genèric Pedro Grases (1981-2002). El 2002 es creà, a Caracas, una fundació que porta el seu nom amb l’objectiu de donar continuïtat als seus estudis i projectes.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Batllori, M. (1988)
- Becco, H.J. (1987)
- Grases, P. (1976).