Vida i obra
D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri. Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer (col·laborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo, 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón”) i se centrà en la poesia i en la novel·la de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona: El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí (1842), Un episodio de la guerra de los Siete Años (1849), Poesías (1851) i El copo de nieve (1876), entre d’altres. Palmas y laureles (1884) són unes «lectures instructives» escolars. Traduí algunes cançons italianes al català, devers el 1877 i el 1878: Los arbres del bosc, La vida, l’amor és. Col·laborà a la “Revista de Cataluña”, el 1863, i, a Madrid, on dirigí “El Correo de la Moda” entre el 1867 i el 1883, a “La Academia”.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Sánchez Llana, I. (1992)
- Sánchez Llana, I. (2000), p. 251-291.