OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Domènec Guansé i Salesas

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·lista, dramaturg, crític literari, assagista i traductor.
Tarragona, Tarragonès, 1894 — Barcelona, Barcelonès, 1978

Vida i obra

De formació autodidàctica, col·laborà assíduament al “Diario de Tarragona”. El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres: crític de llibres a Revista de Catalunya, a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau”. Com a narrador publicà novel·les on fa una anàlisi psicològica del món femení: La clínica de Psiquis (1926); La Venus de la careta (1927); Com vaig assassinar Georgina (1930), d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica; Les cadenes d’Eva (1932), i Una nit (1935); les dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’atzar. En teatre publicà Volia ser feliç (1934) i Una noia és per a un rei (1937). En acabar la guerra civil, s’exilià a França, on formà part del grup refugiat a Roissy-en-Brie; el mateix 1939 continuà el seu exili a Xile, i s’establí a Santiago de Xile, on residí fins el 1963. Fou un home actiu i promotor en el camp cultural de la vida catalana a Xile, sobretot al Centre Català, en el qual organitzà i donà suport a diverses activitats, i a través de la revista “Germanor”, que dirigí (1945), publicada en aquest país. Una de les obres principals d’aquest moment és Retrats literaris (1947), reeditada i corregida el 1966 amb el títol Abans d’ara. Conté unes precises semblances de vint-i-vuit escriptors que havia conegut i que judica des de la perspectiva de l’ambient d’Amèrica. Conjuntament amb altres novel·les i peces de teatre, publicà el dietari d’alta mar Ruta d’Amèrica (1944), poema en prosa on dona més èmfasi a la policromia exòtica que a la tragèdia de l’exiliat. Entre els seus estudis, cal subratllar els dedicats a Riba, Sagarra,Armand Obiols i Xavier Benguerel. Als anys cinquanta publicà les novel·les La pluja d’or (1950) i Laberint (1952), que revelen també la seva preocupació per la psicologia femenina. Tornà a Barcelona (1963) i publicà Pompeu Fabra (1964, reedició del llibre del 1934), Margarita Xirgu (1963), Josep Anselm Clavé, apòstol, agitador i artista (1966) i altres retrats literaris. També feu de traductor de Maupassant i Prévost, entre d’altres. La seva prosa ha estat qualificada de poètica i precisa, suggeridora i culta, i és comptat entre els millors prosistes i crítics del seu temps (especialment durant els anys vint i trenta). Una bona part del seu treball com a crític fou recollida a De Maragall a l’exili. Assaigs de crítica literària (1994). Així mateix s’han recopilat a La revolució cívica (2008) els seus articles a La Publicitat escrits durant la guerra.

Bibliografia

  1. Corretger, M. (20031), p. 9-50
  2. Corretger, M. (2007), p. 133-150
  3. Diversos autors (19943)
  4. Diversos autors (20052)
  5. Foguet i Boreu, F. (2008)
  6. Granados Salvadó, T. (2003)
  7. Manent, A. (1988), p. 193-200
  8. Prats i Sobrepere, J. (1996)
  9. Riera Llorca, V. (1971), p. 33-58
  10. Tasis i Marca, R. (1935), p. 39-42.
Vegeu bibliografia

Llegir més...